Portocolom : bar “Els Tamarells”

Portocolom és un nucli costaner que pertany al municipi de Felanitx. Es troba ubicat al sud-est de l’Illa de Mallorca.

Portocolom, anomenat pels felanitxers “Port de Felanitx”, és zona de residència de la població que resideix a l’esmentat municipi al llarg dels mesos d’estiu.

Actualment, la població que resideix a Portocolom al llarg de l’any s’ha anat incrementant de manera accelerada en els darrers anys, cosa que ha fomentat la creació de distints tipus de serveis que puguin abastir a les necessitats de la població.

Aquesta zona costanera, Portocolom, és un dels pocs ports naturals de l’illa de Mallorca. Aquesta característica permet que molts vaixells cerquin refugi en aquest indret al llarg de la temporada estiuenca trencant l’encant de la petita badia d’aquest històric port de mariners que al llarg de molts anys enrere han emprat embarcacions com el típic llaüt mariner elaborat pels mestres d’aixa. Destaca l’estampa típica del seu far vigilant la badia d’aquest port recolzada per l’atenta mirada del Puig de Sant Salvador i de l’històric castell roquer de Santueri.

La seva parròquia, construïda a finals del segle XIX en estil neogòtic, està dedicada a la Mare de Déu del Carme.

Felanitx : bar “Can Moix”

Situació Felanitx es troba situat al sudest de Mallorca entre els termes municipals de Santanyí, Campos i Manacor i la Mar Mediterrànea, el terme municipal té una extensió de 171’67Km2 i una població d’uns 17.293 habitants. Dintre del límits del terme municipal es troben el nuclis de població de Felanitx, Ca’s Concos des Cavaller, Es Carritxó, S’Horta, Portocolom, Son Valls, Son Mesquida, Son Negre, Son Prohens, Cala Ferrera i Cala Serena. Les altures més importants són Sant salvador (509m.), Sa Comuna (429m.), es Castell de Santueri (408m.), el Puig de S’Envestida (402m.) i el Puig de Sa Coma (366m.). El nom de Felanitx etimològicament prové del llatí fenalicius que significa lloc on es fa molt de fenàs. Inicis Els primers pobladors de Felanitx i la seva contrada arribaren uns 2000 anys abans del naixement de Crist. Dins el terme sembla que hi hagués dos nuclis de població important a l’edat del bronze, un al Castell de Santueri i l’altre al Puig de Sa Mola. A les dues parts s’hi troben coves naturals o fabricades, a on vivien aquelles tribus primitives o hi enterraven el morts. Més tard trobam la cultura de les navetes anomenada així per les construccions de pedres grosses que té la forma d’una nau trabucada, les restes importants es troben a Son Maiol i Ca’n Gaià. Devers l’any 1000 a. C. Un poble ric i poderós ocupava Mallorca, és la cultura dels Talaiots, construccions d’habitatges, murades i torres de defensa, dels que trobam dintre del terme de Felanitx, podem destacar el del Rossels. 700 anys abans de Crist comença la decadència de la cultura Taliòtica, sembla que els atacs de pirates grecs i fenicis arruinaren els mallorquins i s’enrolaren amb el exèrcits cartaginesos i es feren famosos el Foners balears, que amb la seva passetja intervengueren a quasi totes les grans batalles de les guerres púniques en contra dels romans. L’època romana i àrab L’any 127 a. C., Quintus Cecilius Metelus, general romà, conquerí les Balears, s’hi fundaren colònies de soldats veterans que convivien amb els indígens de la cultura talaiòtica decadent. S’han trobat vestigis del pas dels romans pel nostre terme. Possiblament Santueri tingué una guarnició romana per espai de molts d’anys. Quan s’esfondrà l’imperi romà Mallorca fou ocupada pels vàndals i després pels Bizantins. L’any 902 de la nostra era els musulmans conquistaren l’illa i la seva dominació durà fins l’any 1229. A Felanitx hi havia un nucli de població amb una mesquita, a on actualment es troba el Sitjar. El Castell de Santueri fou també fortalesa mora. La reconquesta L’any 1114 els catalans conqueriren Mallorca però l’any següent els moros tornaren ocupar la nostra illa i fins l’any 1229 no seria reconquistada pels catalans. Al front de les tropes hi anava el jove Jaume I, comte de Barcelona. El primer senyor cristià que tingué Felanitx i el seu terme fou en Nunyo Sanç, Comte del Rosselló. L’any 1300 el rei Jaume II otorgà carta fundacional a Felanitx juntament amb altres poblacions de Mallorca. El 25 d’octubre de 1349 morí Jaume III, rei de mallorca, amb lluita contra el seu cunyat, Pere el Ceremoniós i el regne de mallorca fou incorporat a la Fedreració Catalano-Aragonesa acabant així la dinastia de Mallorca. L’any 1410 Mallorca s’incorporà a la Corona de Castella i amb el matrimoni dels Reis Catòlics s’uniren les dues branques de la dinastia, la de Castella i la d’Aragó. Quan va pujar al regnat Carles I d’Espanya, després també Emperador alemany esclatà la revolta de les germanies, moviment de caràcter social contra les classes governants, acaparadores de privilegis. A Felanitx, l’assassinat d’Onofre Ferrandell, batle reial, marcà el punt crític de les violències dels agermants, però la nostra vila, com tota mallorca, fou governada per espai de dos anys per les germanies, el castell de Santueri va esser fidel al rei. El cap de la revolta fou el felanitxer Joanot Colom, a qui mataren en acabar-se la revolta. En el segle XVI Felanitx tenia 4000 habitants i els felanitxers es dedicaven a conrear la terra i altres oficis com a paraires, teixidors, ferrers, fusters, etc. Del s. XVIII fins avui

A principis del segle XVIII Mallorca i tots els països de tota la Corona d’aragó experimentaren grans canvis polítics i municipals, Felip V publicà el Decret de Nova Planta, el qual inaugurava una sistema nou d’administració de l’estat de tendència centralista, segons el model francès, el Regne de mallorca perdé tots els drets i privilegis. A finals del segle XIX la vida econòmica de Felanitx, era punxant, com no havia estat mai. Es feren nombroses obres públiques com el Sindicat, l’Estació Etnològica, la Fàbrica d’Electricitat , el Banc de Felanitx, etc. La nostra riquesa principal era la vinya. És per això que es dugué el tren fins a la vila per poder arribar al raïm a altres llocs de l’illa. L’any 1886 la Regne Regent Maria Cristina li concedí el títol de Ciutat, fou la tercera de Mallorca després de Palma i Alcúdia. La fil·loxera de l’any 1890 matà les nostres vinyes i la pèrdua del mercat francès pels nostres vins foren la consecuència de la decadència de Felanitx. Actualment els felanitxers es dediquen a l’agricultura, la indústria i al turisme.

Entitat de població	Hab. (2006)
Ca’s Concos	870
Es Carritxó	162
Felanitx	9.637
S’Horta	1.133
Portocolom	3.813
Son Mesquida	253
Son Negre	240
Son Proenç	299
Son Valls	182
Cala Ferrera	215
Cala Serena	144

Total : 17.293 h

Cas Concos : Bar “Es Casino”

És un poble situat entre turons a uns 5 Km. de la ciutat de Felanitx en direcció a Santanyí. Cas Concos compte amb una població d’uns 800 habitants i es caracteritza pels seus excel.lents artesans, sobretot de fusta i ferro. Molts d’artistes hi troben aquí els seus moments d’inspiració. De fet ja des del moviment hippy de principis dels 60 sempre hi ha hagut una gran colònia, primer de britànics, ara d’alemanys.De fet sempre ha tengut la fama de ser un lloc hospitalari. A destacar també la gastronomia típica d’aquest poblet com és el reconegut formatge, que ben guanyada té la fama.

Campos : bar “Can Vermell”

Els orígens

L’arribada de l’home a Mallorca es produí entre els anys 3000 i 4000 abans de Jesucrist. Al municipi s’han localitzat mols jaciments arqueològics importantsa partir de l’època pretalaiòtica, sovint anomenada cultura de les coves.

Hi trobam destacats monuments de la cultura pretalaiòtica (entre els anys 1700 i 1400 a.C.) com les coves funeràries conegudes com Ses Talaies, Son Toni Amer, Morro de Son Coves i Son Xorc.

De la cultura talaiòtica (del 1400 fins a la conquesta romana), son nombrosos els talaiots o torres troncocòniques formades per la unió de pedres grosses a l’exterior i més petites a la cara interior, formant una cobert en volta o plana. Els talaiots solien perteneixer com a construcció principal a assentaments humans amb murades i diverses contruccions. La funció dels talaiots és molt discutida: llocs de culte per a rituals funeraris, torres defensives… Com a poblat de la cultura talaiòtica destaca el poblat emmurallat des Cap Sol, encara que moltes murades i pedres ciclòpies s’han reutilitzat al llarg del temps i han perdut la seva fisonomia. D’altres, han estat destruïts per la ignorància.

La part sud de Mallorca amb la seva costa, va esdevenir un indret important per les relacions comercials. Les naus púniques arribaren a la costa de la Colònia de Sant Jordi cap al segle VI a.C., instal·lant una autèntica factoria i establiment comercial, amb enclaus a la platja des Trenc (jaciment des Trenc del segle IV a.C.). Aquest servia per facilitar intercanvis comercials amb els indígenes i controlar l’explotació de la sal de les llacunes. Després de la segona guerra púnica i la derrota cartaginesa, els romans comencen a controlar el Mare Nostrum i a l’any 123 a. C. Conquereixen Mallorca. Els colonitzadors romans habitaren les coves ja construïdes i les troballes a Campos són més bé escasses i poc documentades.

Hem d’arribar al segle V d. C. Quan la presència del cristianisme arriba a l’illa amb construccions com les basíliques paleocristianes, nombroses a Mallorca. Una bona mostra de l’arribada del cristianisme a Campos és la descoberta casual d’una sèrie de restes d’ una basílica paleocristiana a Son Fadrinet, i un baptisteri independent amb pila baptismal. L’església posseeix un conjunt musivari d’extraordinària riquesa. En l’actualitat resta al Museu de Mallorca.

L’etapa islàmica a les Balears comencà a l’any 902 amb la conquesta de la Ciutat de Mallorca o la Medina Mayurqa. La resta de l’illa de Mallorca fou dividida en districtes i els habitants vivien dispersats en alqueries i rafals. El Campos actual s’ubicava dins el districte de Muntuy, que agrupava un territori extens. Encara perviuen topònims d’aquest període com Es Gomeles, Ses Talaies i Sa Ràpita.

L’etapa de dominació musulmana acabà quan al 1229 tengué lloc la conquesta catalana duita a terme per Jaume I. Segons el llibre del Repartiment els territoris del poble actual correspongueren Nunó Sanç de la Casa Reial d’Aragó. Les cavalleries destacades a Campos foren les del Palmer i la cavalleria formada per Sa Vinyola i Es Gomeles. Dins aquest segle XIII es començà a construir la parròquia de Sant Julià de Campos, en el lloc de l’actual oratori de Sant Blai, formant part de les esglésies de repoblació..

L’any 1300 és la data de fundació de Campos, com molts pobles de Mallorca. Amb les Ordinacions de Jaume II és pretenia la concentració dels habitants i el creixement del nucli de població.

Un dels principals perills de l’època moderna foren els continus atacs pirates que afectaven tota l’illa, les anomenades ràtzies. Aquestes incursions constants varen fer que es construïssin nombroses torres de defensa, tant al nucli urbà com a fora vila: Torres de Son Rosselló, Son Lladó, Son Cosmet, Son Catlar Vell, a més de la Torre de Son Durí a Sa Ràpita.

Durant el segle XVII es va construir de bell nou l’església parroquial i es bastí la casa de la vila. A principis d’aquest segle s’instal·là a Campos l’ordre dels Mínims, fundant el Convent i l’església.

Ja dins l’Època Contemporània tingueren lloc un episodis violents ocorreguts durant el Trieni Liberal (1820-1823). La insurrecció absolutista de Campos va tenir com a resultat l’afusellament a Llucmajor d’alguns dels seus dirigents. Amb la Restauració absolutista les seves despulles es traslladaren a Campos i el propi Ferran VII concedí a la vila el títol de “Fidelísima” a l’any 1825.

Altres dates importants del xegle XIX a Campos varen ser el procés desamortitzador de 1835 que afectà el convent dels Mínims. La part de els dependències conventuals va passar al poder civil i des del 1868 fins al 2000 foren ocupades com a quarter de la Guàrdia Civil, així com també com a jutjat de pau i escola de nines durant una temporada. L’església de Sant Francesc de Paula passà a ser patrimoni de la diòcesi de Mallorca. Una altra fita important va ser l’obra del temple parroquial actual, l’església de Sant Julià de Campos, que va tenir lloc entre 1858 i 1873, conservant algunes dependències d’`epoques anteriors. Al 1860 es fundà el convent de les religioses franciscanes i al 1891 Sor Maria Rafela del Sagrat Cor fundà la congregació de les Germanes Missioneres dels Sagrats Cors de Jesús i Maria

Arribam al segle XX amb una primera meitat de creixement econòmic gràcies a la creixent riquesa agrícola. Així és crearen l’any 1916 la Caixa Rural del Sindicat La Torre, al 1917 es fundà el Banc de Progrés Agrícola. També en aquests anys es fundaren les societats El Centro i La Recreativa Camponense. Igualment en aquesta època s’inaugurava la línia de ferrocarril Palma-Santanyí, amb aturada a Campos.

Les postures dels partits més conservadors i dels més liberals s’anaven radicalitzant.

L’arribada de la Segona República permeté l’organització de les forces d’esquerra amb l’Agrupació Socialista del PSOE i altres fundaren el Partit Comunista. En aquest període (1931-1935) es construïren les escoles públiques de Campos i també les escoles rurals del Palmer i de Can Estela.

La Guerra Civil (1936-1939) significà la mort de molts campaners, entre assassinats, execucions i morts als fronts de combat.

Després del franquisme, les primeres eleccions generals democràtiques donaren la victòria a Guillem Mas Sastre d’Unió Campanera des de l’any 1979 fins al 1991. A partir d’aquest any i fins a les eleccions de 2003, l’Ajuntament de Campos és presidit per el Partit Popular en coalició amb UC. Del 2003 al 2007 l’Ajuntament fou presidit pel Partit Popular, com a força majoritària. Actualment l’Ajuntament de Campos es governat per una pacte entre Uniò Mallorquina i Campos pel Canvi.

Situació del poble de Campos

El terme municipal de Campos és troba situat a la zona sud i sud-est de l’illa de Mallorca. La seva extensió és de 14.783 hectàrees i ocupa el 4.11% de la superfície total de l’illa. Els pobles veïnats que limiten amb Campos són Porreres, Felanitx, Santanyí, ses Salines i la mar Mediterrània.

El municipi campaner s’estén per una planura al.luvial que puja suaument des de la costa fins a la cota 100 metres, al nord. Prop de la mar, hi ha es Salobrar, zona humida que rep les aigües dels torrents de la conca de Campos (el torrent de Son Catlar)i de la mar. La costa campanera és rocosa i baixa a l’extrem més occidental, mentre que a l’extrem meridional predominen els arenals de la platja. des Trenc. En aquest sector de la costa s’hi troben els illots de na Gavina, sa Llova i s’Illot Gros.

La climatologia local és la típica de l’àrea mediterrània, encara que la zona sud de Mallorca és una de les més àrides de l’illa: presencia d’estius secs i calents amb combinació d’ hiverns suaus. La tardor assoleix els registres pluviomètrics més elevats, encara que de manera molt irregular, produint-se excepcionalment pluges molt intenses que de vegades originen inundacions a la zona.

El municipi de Campos compta amb al tercera conca hidrogràfica de Mallorca on es recullen les aigües de les elevacions pròximes dels pobles del voltant. Aquest aspecte va esser de vital importància per a l’aparició del molins de vent.

La vegetació es localitza sobretot a la zona costanera (pinar i garriga)i al Salobrar. És més bé escassa a la resta del municipi on els terrenys es dediquen al conreu.

Per tenir una orientació cal assenyalar que la població de Campos és de 7.132 habitants l’any 2001.

Campos és un poble dedicat principalment als serveis, però que té un passat recent importantíssim com a municipi dedicat a l’agricultura i sobretot a la ramaderia amb nombroses vaqueries destinades a la producció de llet.

El sector amb més impuls és el de la construcció i venda de material: les fàbriques de materials com les rajoles, vigues. A Campos també és important la producció i fàbrica de productes lactis així com les tendes del petit comerç. Pel que fa a l’oferta turística Campos disposa d’una oferta hotelera amb 2 hotels i onze establiments turístics (agroturismes).

Campos	7.238
Ses Covetes	77
Es Palmer	4
Sa Ràpita	893
Sa Sorda	19
Sa Vinyola	65
TOTAL	8.296

Santanyi  : Bar “Can Mosson”

Santanyí és el municipi situat més al sud de Mallorca. Limita amb els termes de ses Salines, Campos i Felanitx, a més a més de tenir 35 quilòmetres de litoral. Dins el seu territori es troba el cap de ses Salines, l’extrem més meridional de l’illa, allunyat uns cent cinquanta km. de la costa africana. Els seus nuclis de població són onze: La Costa, s’Alqueria Blanca, Cala Santanyí, Calonge, és Llombards, Cala Llombards, Son Moja, Cala Figuera, Portopetro, Cala d’Or i es cap des Moro.
Santanyí es troba a 56 quilòmetres per carretera de Palma, el mitjà més habitual per arribar fins al municipi. La carretera, que en els primers quilòmetres és una autopista i que passa al costat de l’aeroport, travessa els municipis de Llucmajor i Campos. També hi ha un fàcil accés des de Manacor, la segona ciutat de Mallorca.

s’Alqueria Blanca	993
Cala d’Or	3.693
Cala Figuera	614
Calonge	831
La Costa	29
es Llombards	541
Portopetro	551
Santanyí	3.014
Cala Llombards	304
Cala Santanyí	487
Cap d’es Moro	115